Exposició Joseph Beuys. Instal·lació permanent Exposició Joseph Beuys. Instal·lació permanent Exposició Joseph Beuys. Instal·lació permanent

Hinter dem Knochen wird gezählt - Schmerzraum, del 1983, és una de les obres fundacionals de la Col·lecció ”la Caixa” d’Art Contemporani. Adquirida el 1985 i instal·lada de manera permanent a CaixaForum Barcelona des del 2002.

Es tracta d’una de les últimes produccions de Joseph Beuys, un dels artistes clau de la segona meitat del segle xx i l’iniciador de noves vies d’exploració artística, essencials per al desenvolupament de l’art actual. 

gratuïta
Envia'l a un amic o amiga

SCHMERZRAUM ÉS UN ESPAI INTERIOR QUE DEMANA EL RECOLLIMENT, LA CONCENTRACIÓ, LA PRESA DE CONSCIÈNCIA D’UN MATEIX, EL RETROBAMENT. L’OBRA SIMBOLITZA EL DOLOR QUE COMPORTA EL CONEIXEMENT. 

El discurs de Joseph Beuys (Krefeld, 1921 – Düsseldorf, 1986) parteix de la creença en el poder universal de la creació humana i del convenciment que l'art pot provocar canvis revolucionaris. Segons ell, "tot ésser humà és un artista en potència", en al·lusió al fet que tothom hauria de poder desenvolupar la seva pròpia creativitat. Defensor de la noció d'escultura social (segons la qual l'escultura no necessita produir objectes, sinó dur a terme accions o comunicar pensaments que modelin la consciència de les persones), Beuys va encunyar el concepte d'"art ampliat", amb el qual va fomentar la integració de l'art i la vida per assolir un estat en què l'individu pogués viure en harmonia amb l'entorn social i natural.

El 1983 Beuys va presentar la instal·lació Hinter dem Knochen wird gezählt - Schmerzraum a la galeria Konrad Fischer de Düsseldorf. Per fer-ho, va transformar totalment l'espai de la galeria i va recobrir les parets de plom. Al sostre va col·locar una bombeta encesa, i al seu costat penjaven dues anelles platejades de mesures lleugerament diferents. Schmerzraum exemplifica l'interès de Beuys per l'exploració de les connexions metafòriques i simbòliques entre els fenòmens naturals i els sistemes filosòfics. La instal·lació representa el principi de la reducció, l'hermetisme i l'aïllament de l'exterior. Una de les possibles lectures d'aquesta instal·lació, a partir de les relacions i les contraposicions que es poden establir entre els diferents elements, és que al·ludeix a la biografia de les persones, és a dir, al lapse de temps comprès entre el naixement i la mort.