Exposició Cinema i emocions. Un viatge a la infància Exposició Cinema i emocions. Un viatge a la infància Exposició Cinema i emocions. Un viatge a la infància

Les pel·lícules protagonitzades per nens tenen la capacitat de convidar l’espectador a una regressió, a una identificació profunda amb el món de la infància i amb la seva pròpia biografia.

“Cinema i emocions. Un viatge a la infància”, feta en col·laboració amb La Cinémathèque française, repassa aquesta relació emocional amb títols i materials vinculats a la infantesa.

Envia'l a un amic o amiga
Exposició organitzada per la Cinemathèque française i l’Obra Social “la Caixa”

“QUAN DE PETIT EM VAN PORTAR AL CINEMA, EL PRIMER QUE VAIG SENTIR ÉS QUE ACCEDIA A UN MÓN MÀGIC. UN MÓN DE SOMNIS. UN LLOC QUE DESPERTAVA I POTENCIAVA LA MEVA IMAGINACIÓ.” Martin Scorsese

És possible viatjar a la infància? Tornar a sentir les emocions com van ser experimentades sent nens? La gran pantalla proposa un joc en el qual participen tots els espectadors, els que viuen la seva infantesa en present i els que la van deixar enrere. L'exposició es planteja al voltant d'onze bucles amb fragments de pel·lícules, cadascun dissenyat per generar una emoció determinada.


Els vídeos estan acompanyats per materials diversos que mostren tot el que envolta la creació del film: dibuixos, storyboards, fotografies de rodatge, cartells, maquetes, vestuari, etc. Es revela, així, el que passa darrere de la càmera, tot el que fa possible la creació d'aquest món, per descobrir que són tan fantàstiques les eines amb què treballa com genuïnes les emocions que és capaç de despertar.

LA GRAN IL·LUSIÓ: UN CARRUSEL D’EMOCIONS
 

Al llarg de la mostra, set àmbits entrellacen pel·lícules i materials d’índole diferent per conformar un retrat emocional de la infantesa. L’exposició comença amb l’àmbit “Alegria”, que mostra pel·lícules que reflecteixen l’afany dels infants per aprendre i per viure, les ganes que tenen de ser entesos i protegits i la seva capacitat per reinventar el món, una virtut que s’oblida amb el pas del temps però que el cinema és capaç de tornar a activar. “Ràbia” explora els instants d’enuig i frustració que es viuen durant la infància, que queden gravats en la memòria i que es reconeixen en veure’ls a la pantalla. “Riure” mostra com la rialla en els nens al cinema es contagia als espectadors, no tan sols per la tendresa que provoca sinó també per la identificació amb l’entremaliadura, la situació inesperada o la invenció d’una cosa nova i absurda.

VOLS REBRE TOTES LES NOVETATS SOBRE CAIXAFORUM PUNTUALMENT EN EL TEU CORREU?

La soledat, l’abandonament o el rebuig són alguns dels sentiments que es tracten a “Llàgrimes”, com a manifestacions del patiment infantil que generen en l’espectador una sensació de dolor compartit. “Por” explora els moments de terror durant la infància. La por pot ser producte d’una fantasia, però té un efecte real en aquests petits i en els que miren des de la butaca. “Valentia” recorda que en la infància també es pot ser el més valent gràcies a una energia que permet superar cada desafiament que el camí planteja. Paradoxalment, el valor dels més petits ensenya als més grans que els seus desafiaments de vegades no són tan difícils d’afrontar. Per últim, “Il·lusió”, per parlar de la fascinació que genera el cinema en els espectadors. Com es construeix aquesta il·lusió?, com la viuen els infants quan juguen a ser cineastes?