El centre El centre El centre

CaixaForum Barcelona està ubicat a l’antiga fàbrica tèxtil Casaramona, obra de Josep Puig i Cadafalch, un dels exemples més destacats de l’arquitectura modernista industrial catalana de començament del segle xx.

Descobreix la història i els secrets que amaga aquest bell edifici del 1912, declarat monument històric artístic d’interès nacional el 1976. 

ENTRADA GRATUÏTA

 

El conjunt DE LA COBERTA DE LES NAUS, AMB UN SISTEMA DE VOLTA catalana SOSTINGUDA PER JÀSSERES I PILARS DE FERRO, I ELS ELEMENTS ORNAMENTALS DE FERRO FORJAT I ALTRES MATERIALS COM ARA EL TRENCADÍS, LA vidrierIa, la cerÀmica I L’escultura DE pedra, creEn un INDRET EMBLEMÀTIC AMB IDENTITAT PRÒPIA. 

La història d'aquest edifici, construït el 1912 per l’arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch, va ser molt atzarosa. La fàbrica tèxtil, encarregada per l’industrial Casimir Casaramona, es va construir amb senzillesa, maó vist i ferros forjats del taller de Can Ballarín. Però la fàbrica Casaramona va tancar les portes tan sols set anys després d’inaugurar-se, ja que va fer fallida després de la vaga del 1919. Més endavant, va servir de magatzem durant l’Exposició Internacional de Barcelona el 1929 i, a partir del 1940, es va habilitar com a cavallerisses i zona de parc mòbil de la Policia Nacional. El 1963 ”la Caixa” va adquirir l’edifici i en va encarregar la reforma per convertir-lo en centre cultural. 

Gràcies als treballs de recuperació i rehabilitació dels destacats arquitectes Roberto Luna, autor principal del projecte, Robert Brufau, responsable d’estructures, Javier Asarta, responsable de restauració, i Arata Isozaki, artífex del nou pati i l’accés principal, el 2002 es va inaugurar l’edifici com a CaixaForum Barcelona. Des del començament, CaixaForum s’ha erigit com l’estendard cultural de ”la Caixa” i s’ha posicionat com un dels referents de l’accés i la difusió de la cultura. L’aposta decidida de la institució per la divulgació del coneixement, la cultura i la ciència com a agents de millora social es transmet en un estil de projecte que el públic reconeix i assimila. Cadascun dels vuit centres CaixaForum repartits per tot el territori espanyol s’han concebut d’acord amb aquesta identitat de projecte, i cadascun es caracteritza per una arquitectura i una personalitat diferenciadores i amb un vincle important envers els ciutadans.

ART A TRAVÉS DELS SENTITS

Arata Isozaki, guardonat el 2019 amb el premi Pritzker, va dissenyar l’accés principal de CaixaForum. Els visitants entren al centre a través de dos arbres d’acer i vidre de grans proporcions i del pati d’accés, inspirat en el pavelló alemany de Mies van der Rohe construït per a l’Exposició Universal del 1929. Isozaki va saber resoldre de manera magistral el descens per entrar al vestíbul, el va dotar de lluminositat i va aconseguir un diàleg perfecte amb el patrimoni modernista de l’antiga fàbrica tèxtil.

Vols rebre totes les novetats sobre CaixaForum puntualment en el teu correu?

Durant la visita al centre trobem les obres permanents de tres artistes clau de la segona meitat del segle xx i que formen part de la Col·lecció ”la Caixa” d’Art Contemporani: l’estructura de neó de Lucio Fontana (1899-1968), Ambient espacial núm. 51-A1, feta per a la Triennal de Milà el 1951; el mural concebut el 2001 específicament per a aquest espai per l’artista conceptual i minimalista Sol LeWitt (1928-2007), Splat, i la instal·lació de Joseph Beuys (1921-1986) Schmerzraum, que simbolitza el dolor que comporta el coneixement.